Espanyol

ÀNGEL MORALES

EX CAPITÀ I EX RESPONSABLE ADMINISTRATIU DEL FUTBOL BASE DE L’ESPANYOL

“Vaig marxar per dignitat”

“La meva feina té un valor; acceptava una rebaixa del 15% però el club en volia el doble”

“Estic orgullós, he treballat bé durant vuit anys i considero que és una decisió injusta”

Espero que sigui un fins aviat. Soc jove i això dona moltes voltes. La meva porta estarà sempre oberta per a l’Espanyol
Ara el que més desitjo és que tornem a primera. Estic segur que pujarem perquè hi ha plantilla i un entrenador magnífic

Àngel Morales (Barcelona, 1975) va ser acomiadat per l’Espanyol, després de vuit anys, de les tasques que feia com a responsable d’administració del futbol de base de l’entitat. El motiu, no acceptar una rebaixa unilateral del 30% del sou proposada pel club. Morales és història de l’Espanyol. La porta 96 de l’Estadi té el seu nom, va lluir el braçal de capità del primer equip i quan va penjar les botes es va reciclar estudiant econòmiques i un màster en gestió empresarial. En aquesta entrevista explica el dur desenllaç de deixar el club de la seva vida. Un Espanyol que continuarà considerant seu, estigui o no a dins.

Com es troba?
Doncs fotut. Són moments complicats. Estic passant el dol. Portava vuit anys amb aquesta feina, que és molt absorbent, i ara, de cop, s’atura tot. Es fa complicat, però cal mirar endavant. Això no té remei i intentaré que passi el més ràpid possible.
Vostè s’esperava aquest comiat?
A principis d’agost el José María Durán em va plantejar l’escenari d’una rebaixa salarial d’un 40%. Li vaig dir que n’aniríem parlant per una cosa de feina. Aquest any era estrany i el mercat no es tancava fins aquest octubre.
I després què va passar?
Vaig tenir diverses reunions amb ell, i sempre he destacat el valor de la meva feina i també la del Carles (Casanova) i el Ferran, que estem en tasques d’administració. Al final acceptava una rebaixa important, però ells volien que fos del doble de la que els havia proposat, fins arribar a un 30% del salari.
I com es va executar l’acomiadament?
Em van posar dues cartes al davant: la rebaixa salarial que em proposaven o bé acceptar una rescissió contractual. Et quedes una mica en xoc. Jo al final decideixo marxar per una qüestió de dignitat. Crec que la meva feina té un valor i acceptar una rebaixa d’aquesta quantitat no ho puc entendre. Ara és això i demà què pot ser?
Què li deien els seus pares?
Doncs que aguantés, que estava en el club de la meva vida i que trobar feina és molt difícil a qualsevol lloc. Que era una època per resistir. Però, per damunt de tot, crec que has de ser conseqüent amb el que penses. Crec que he fet bé la feina al llarg d’aquests vuit anys. N’estic orgullós. Ningú m’ha dit mai que no estava treballant bé, tot el contrari. Llavors, per què una rebaixa tan gran en el salari en una parcel·la en què anem justos de gent? No ho entenia, però les coses són així.
Li ha dolgut aquest procés?
Vist amb perspectiva, hauria preferit que m’haguessin presentat la carta d’acomiadament i no estar negociant per no res. Per part meva ho veig com una decisió injusta i crec que, pel que fa a l’estructura interna del club, és un error. Però les entitats tenen els seus caps, i ells són els que prenen les decisions. Però la part d’administració del futbol de base sempre és la nineta pobra del nostre club.
La gent li ha fet costat?
Deixo molts amics al club, això ja ho sabia, però m’ha cridat més l’atenció tots els missatges que he rebut per les xarxes socials i al meu telèfon. Això m’ha reconfortat, i un pensa que, com a mínim, he fet bé la feina.
Quin orgull més gran hi ha per a un club que un dels seus, que ha suat la samarreta, es recicli per a noves tasques i amb un MBA a la butxaca?
A això no li puc respondre. Hi ha gent en el club que pren decisions i creu que el millor és apostar per nous camins, i això comporta escollir.
Més enllà d’això, què desitja a l’Espanyol?
Molt èxits a tots els nivells, començant pel futbol de base, passant pel femení, el filial i fins arribar al primer equip. Ara el que més desitjo és que tornem a primera, que és el nostre lloc natural i que ens correspon per història. Estic segur que pujarem perquè hi ha una gran plantilla i tenim un entrenador magnífic en la figura de Vicente Moreno.
Vostè que coneix molt bé el Nico Melamed, què em pot dir d’ell?
Espero que ens duri molt! És d’aquells futbolistes que a la mínima que tingui minuts i una certa continuïtat, volarà. És molt bo, és internacional i té un gran nivell per l’edat que té. I després una cosa clau: té gol. Trepitja molt l’àrea contrària. En totes les categories del nostre futbol de base ha estat el màxim golejador. El gol és car i es paga, per això espero que pugui estar molts anys en l’Espanyol i l’hem d’aprofitar ara que podem.
I el Jofre, com el veu?
Sempre ha sigut un tapat, però és un jugador que pot tenir molta projecció en el primer equip. Ara ha d’aprofitar aquest any a cavall entre el filial i el primer equip com un any d’aprenentatge. La pretemporada vinent, si tot va bé, ha de ser un fix en el primer equip.
Per acabar, tornarà a l’Espanyol?
Espero que sigui un fins aviat. Soc jove encara, i això del món del futbol dona moltes voltes. La meva porta sempre estarà oberta per a l’Espanyol. És el meu club i a la família mai li pots dir que no.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.